Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dilluns, 10 de setembre del 2018

CASTELL DE LES. VALL D’ARAN

La nostra curta estada a l’Aran va ser una demostració de com un ésser microscòpic pot enviar a norris els plans més ben elaborats. Aquesta ressenya és la curta història de la nostra visita.

Del cartell explicatiu:


Conegut al país com a Castell de Pijoert, per la seva situació al mall (roca sortint, al cim d'una muntanya) del mateix nom, i temps enrere com la Casa dels Moros, o també la Torre de Pompeu, ídem a altres llocs, segons la tradició llegendària pirinenca.

Torre i runes del que devia ser la plaça forta de la senyoria de Les, emparentada amb altres senyories gascones medievals, que es troba damunt un mall gairebé a 100 m. a dalt de tot del cap de la vila de Les, o barri de Saviela.

Datat del segle XI, sembla ser que fou cremat ja a la fi de segle XV i abandonat poc després, fins que s’hi va fer la primera intervenció arqueològica el 1994. Va ser catalogat i fotografiat des de 1884-1885. De nens ens explicaven un munt d’històries sobre els seu túnels i tresors amagats.


Jaume I va fer-hi una visita reial el 1265, i els barons de Les van ser-ne els hereus i propietaris fins que van marxar del país al segle XIX.

Catalogat per llei i protegit,  com tots els castell, és Cultural d’Interès Nacional.

Es conserva una torre quadrada i restes de murs.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau