Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog. Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.
dimecres, 15 de juliol del 2020
ARBRE SENSE FULLES. ESTERRI D’ANEU. PALLARS SOBIRÀ
El vell
arbre mostra, sense vergonya, la seva gran brancada.
Malgrat el
seu tronc no ofereix ja ni fruits, ni una minsa ombra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada