Mai no podràs escapar del teu cor, així que és millor que escoltis el que t’ha de dir.-Paulo Coelho-
L’home gran assegut en un banc del jardí municipal escoltava les reflexions del seu net. El noi li estava comentant i, al mateix temps, també li demanava consell. En aquells moments no tenia clar, no sabia quina carrera escollir a l’entrar a la Universitat. La de Medicina li atreia, li semblava força interessant, ja que l’avi també ho havia estat i, el pare – que exercia en aquells moments – tenia una clientela prou important.
Pensava el noi, que la vida se li faria fàcil, total seguir les roderes dels dos anteriors familiars metges i, fent-lo el millor possible, tenir una vida assegurada.
¾ Eloi no és tan fàcil com sembla, és una feina amb força estrès ja que de vegades el pacient se’ns mor quan tenim més confiança en la seva cura. Si, a més, t’hi impliques força, i pateixes molt, emocionalment. Has de ser fort de cor, per tu i pels teus pacients malalts. No solament és receptar “paracetamol” i derivats d’altres substàncies. Has d’estar molt preparat i saber quina és la causa i, si el que li dones, cura de veritat. Si no et cabusses de debò, fins el més profund de la investigació, per saber la causa i l’efecte més val que triïs una altra carrera. Què t’agrada, en realitat?
El jove respon entusiasmat:
¾ A mi, ara la poesia i una mica la literatura. Escriure, poder explicar temes d’amor, de sentiments, gratar en la pell humana per treure els records i el per què de les raons que mouen a l’ésser humà el més endintre possible. Poder jugar amb les paraules i els sentits. Tota aquesta barreja que som els humans: generositat, odi, estima enveges, ironies, amors, dolors. Publicar i fer oblidar en certes estones, de les incerteses, els dubtes dels éssers intel·ligents, Això és el que certament, en surt del cor. Potser, fins i tot el teatre m’inspira per a noves aventures.
¾ Noi, amb el fervor amb què pronuncies les teves frases, què et puc dir? La Literatura, segurament serà un camí més difícil i més incert. Però la pau interna serà sempre teva, per molt difícil que sigui la vida. No dubtis, endavant escriu, segurament seràs més feliç que treballant de metge.
Mesos després el jove entrava a la Universitat per estudiar Medicina. La glòria incerta no convenç ningú. El cotxe que li va regalar el seu pare, va acabar de decantar la seva decisió.
La frase de Paulo Coelho va quedar tapada pel materialisme de la vida moderna.
Miquel Pujol Mur
