On va aquest boig amb aquesta
sulfatadora! Uf! Quin fàstic em fa aquesta metzina! Després em diran que és
bona per la meva salut. Però si encara se m’ha posat més la carn de color groc.
Fins que em posi vermella falten dies.
Si continua aquesta pluja i
aquest fred tal vegada em posaré negre i aleshores es planyeran.
Caram que bé! El darrers dies
de sol m’ha fet sortir els colors. Llueixo vermella, brillant i molsuda. Estic
per ser menjada. Quina por que em fa caure dintre d’una boca i ser mossegada.
Però malgrat tot manquen dies.
Però que fa aquest animal! Ha lligat
el tronc de l’arbre, el meu pare, amb un estri, com un braç de ferro, que surt
d’una màquina. Quina forma de sacsejar-nos! Finalment acompanyada de les
companyes i moltes fulles he caigut de la branca.
Ves per on, això de banyar-nos
és força agradable. El darrer líquid (he escoltat diuen que és per conservar)
no m’ha satisfet. Ni que fos una noia a qui maquillen la cara.
M’encaixen amb altres
companyes i ens munten en un gros camió. Visca! Faré turisme.
Ostres! Després del viatge no
ens deixen ni descansar. Caram! Quin idioma més estrany parlen aquesta gent. No
hi entenc res. Sembla alemany, per que les paraules són molt llargues i
guturals.
Ha passat el que em pensava he
anat a parar a una boca. Sí, una boca alemanya.
Ara sí que sóc internacional.
Ai! Glop! No hi ha més
història. Bon profit!
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada