Treball del taller d’escriptura.
Escriure amb paraules mentre s’escolta una música.
La melodia ressona a la meva oïda suau i plaent com el
record d’un instant de pau.
Tal vegada un jardí oblidat on els arbres creixen
lliures. Aquell màgic moment quan el sol a la matinada il·lumina amb llampades
daurades les finestres on reposa.
Lluny del desig, enamorat de l’instant, però volent gaudir
intensament la seva presència en la balconada. Llueix pura, quan tota vestida
de blanc rep el sol que arranca reflexes dels seus cabells.
Com en un quadre tot respira pau i dolcesa. Solament
trenca el silenci el despertar dels ocells. Com una melodia de fons s’escolta el
lleu soroll d’ales que cridades per reflexes matutins ixen del seus nius a la
recerca de l’aliment diari.
Tot és vida i amor entrellaçats per sempre en la matinada
d’un dia joiós.
Més tard altres
sorolls trencaran el silenci dels arbres al despertar el jorn. Després el sol
s’alçarà brillant i l’encant matinal serà desfet.
El record del despertar d’aquell nou dia quedarà gravat
per sempre en un recondit amagatall de la memòria.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada