LA GRUTA DE FONT-RABIOSA. CAPCIR.

Portats per la nostra curiositat hem aprofitat aquests dies de bon temps per visitar les terres de la Catalunya Nord. Majoritàriament (és la nostra afició)  per fotografiar esglésies (n’hi ha moltes). Més en aquesta ocasió i portats per la publicitat (havien sentit parlar-ne molt) vam decidir conèixer la cova-gruta de Font-rabiosa (Fontrabiuose). 

El poble de Font-rabiosa es un bonic indret, el dia de la nostra visita molt animat, i passat uns metres, està ben senyalitzat, arribàvem a la nostra meta: el punt d’acollida per entrar a la gruta. 

Una ben presentada sala amb molt detalls per observar, tant de la part de la gruta (mineralogia) com dels productes del terrer. Vam adquirir les nostres entrades i poc després, sortíem a l’exterior i pujàvem un centenar de metres fins a l’entrada de la cova. 

 

 

Com és habitual la guia s’expressa en francès, sempre donen una fitxa en català, també hi ha en altres idiomes segons les diferents nacionalitats. 

L’explicació que poso ha continuació és només una còpia de l’escrit de la fitxa de visita. Serien moltes dades a recordar i per més exactitud creiem més val així. Tampoc, tenint unes dades tan verídiques, és necessari copiar res de Viq. 

1.   Antiga cantera de marbre blau utilitzat a la construcció de la presa de Matamala (Matemale en francès). La gruta va ser descoberta l’any 1958 a causa de la detonació d’una mina. Va obrir-se al públic l’any 1983 (uns 350 m.) i el 1991 (uns 600 m.) que es la part visitable. 

2.   A la gruta es troben dues classes de minerals: la Calcita, que forma les estalactites, les estalagmites ... i l’Aragonita 

3.   L’aigua de la pluja i de la neu, carregades de CO₂  esdevenen acides i dissolen el calci que troben. Així al voltant de la gota d’aigua es deposita un anell de carbonat que forma progressivament la fistulosa o macarró. El seu creixement té un ritme de 2 a 3 cm. cada 10 anys. La fistulosa pot embussar-se i llavors deposita la calç al voltant, engrossint-la o convertint-la en una estalactita. La gota d’aigua que cau a terra forma l’estalagmita. Estalactites i estalagmites creixen entre 1 i 2 cm. per segle i quan es troben formen una columna. 

4.   El llac. De 2 m. de profunditat i aigües cristallines. Al seu interior es troben les concrecions anomenades “coliflors”. A la superfície es troba un dipòsit de calcita flotant, que en caure la gota aprofita l’ona per dipositar-se a les vores. El color blanc prové de l’aigua que ha dissolt el calci. El color vermell, a més del carbonat de calci té òxid de ferro. 

5.   El túnel de marbre blau, explotat a la cantera. 

6.   La torre de Pisa, l’orgue. Esteu a punt de baixar a 80 m. de profunditat. 

7.   La “papallona”. Símbol de la gruta. 

8.   Els “mocadors”, l’aigua fa lliscar la calcita al llarg de la paret i forma un dipòsit. 

9.   La “sala de les fistuloses”. Al damunt hi ha el llac, l’aigua es filtra permetent la formació del també anomenat “macarró”. 

10.   La gatera és l’accés dels espeleòlegs. Han recorregut prop de 12 km. i baixat fins als 360 m. 

11. “El mur de colors” a més dels colors vermells i blanc vistos a la galeria precedent, es pot observar un color que es troba en els tons de gris negre que prové del diòxid de manganès. 

12.   L’arc elevat és l’indret per on es va descobrir la gruta, us trobeu a una vintena de metres sota terra. 

Finalment sortim a la superfície, al sol. Què n’és de bonica la part alta de la terra amb els seus arbres, les seves muntanyes i un cel blau. 

La visita ha esta força interessant, recomanem fer-la i conèixer aquest fenomen de la capa que trepitgem i moltes vegades ni ens fixem. 

Un darrera recomanació quan la vulgueu visitar porteu roba per abrigar-se: va fred a l’interior de la terra. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.