Els records de
l’ancià reviuen gran part de la seva vida. Potser molts no són els seus propis,
sinó que han sigut afegits gràcies als recordats per les persones, que sempre
d’una forma o altra, han viscut al seu entorn. També a causa de la seva
imaginació, que és prolífica en detalls i en rememorar els fets com voldria
haguessin succeït.
Els primers
records, que no ho són, sinó pensaments que poc a poc com els números primers
d’una equació sumen noves idees. Uns ulls que miren sense mirar, a un món que
no coneixen, ja que des de el primer moment del seu ser ha viscut en un
habitacle tancat i protegit de l’exterior fins el moment del néixer.
Ulls blaus, que
al no distingir encara els colors, veuen voletejar papallones d’ales
translúcides.
Després les
primeres lliçons de la vida. Quan sortint de la protecció de la pròpia casa s’enfronta a una vida nova, amb nous reptes,
nous companys i nova gent amb qui conviure deixant de ser el rei o reina
estimats.
Papallones
d’ales blanques, immaculades de color, que poc a poc aprenen de la vida i
enfosqueixen la seva blancor.
Ja ha passat
força temps, creu que ha deixat de ser un infant, però encara ha de conèixer el
que és de veritat el món: l’amor i del treball.
Ales de suau color
groguenc que inicien una nova singladura des del port de la vida.
El primer amor i
el primer desig carnal. La primera ensopegada amb la realitat, però tenyida per
la irrealitat de l’amor.
Vermelles ales
que perfumen l’aire amb l’instant lluminós de l’esperit. Nous camins i nous
horitzons s’obren davant dels ulls.
Ja la realitat
més real.: La vida. Plena d’encerts i de naufragis. El voler ser i veure quins
mèrits són els veritables valors que acompanyen per anar endavant i retornar el
que al principi van donar-te. Lluita, treball i amor, tot aquest conjunt de
circumstàncies també s’anomena vida.
Ales multicolors,
que no són sinó banderes al vent, que mostren la lluita entre l’amor i el dolor
de l’existència.
Potser alguna
vegada, en el transcurs del temps l’engany dels sentits fa creure en noves
relacions plenes de passió i goig.
Les ales, com
les roses apassionades, són d’un color groc fort. Somnis, que en moltes
ocasions trenquen la tranquil·litat somniada.
Ara l’home gran
sent els desitjos de coses no aconseguides o apreses massa tard. Ha passat el
temps de la primavera. De l’estiu de la vida i del somnis perduts en el
transcurs dels anys no si pot tornar enrere. La tardor ja ha arribat i l’hivern
s’apropa.
Ales de papallones,
de color grisosos o negres, voleien com
les cuques de llum al seu voltant. Per uns instants la llum s’enfosqueix,
d’altres, la mateixa papallona crema un
xic les seves ales en l’escalfor de la llum.
L’ancià assegut
en el banc del parc prop del llac observa les moltes papallones que volen
pujant i baixant en recerca d’aliment i vida. També és el seu moment de crear
noves vides per tancar el cercle vital i il·luminar novament la terra.
Els variats
colors de les papallones que voleien fins l’extenuació li mostren els colors
que ha viscut i que tenen un nom màgic: VIDA.
Potser si que em
de recordar les paraules de Pedro Calderón de la Barca: “La vida és sueño, i
los sueños, sueños son”.
Miquel Pujol
Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada