ES POT DONAR EL CAS

L’hemicicle és ple de senadors i d’altres membres togats del consell del país. Els homes són asseguts a la dreta, les dones a l’esquerra. Malgrat tot, no hi ha la suficient paritat per resoldre els problemes del país sense protestes ni enrenous. Tant mateix com la blasmada església quan opina sobre els bons i els dolents.

L’ordre del dia és prou preocupant per a tots i ha aixecat molta expectació. Tothom llegeix i rellegeix la convocatòria: Només després del capítol dedicat a l’anterior reunió, unes paraules: i si deixéssim de tenir mitjans de transport?

Un rotlle de togats en un racó es criden els uns als altres. Sembla ben bé el mercat de Calaf, quan les paraules es desglacen i ensordeixen als oients.

¾     Tu creus que aquest no està sonat?

¾     Segurament. Aquest dies devia beure massa.

¾     Massa dius, se sap de cert que els seus consellers sortien tapant-se el nas.

¾     Va, no diguis bajanades.

¾     Clar com que ets del partit contrari.

¾     Es pot donar el cas.- diu dubitatiu, un de petitó que porta unes sabates amb alces i acaba sempre les seves paraules en veu baixa.

¾     Es parla massa i no arreglem res.

¾     Només feu que criticar. Si de veritat volgués solucionar-ho, no faria tantes reunions a l’estranger.

¾     Ui! Amb les seves idees i el seu reuma, aviat se li acabarà això d’anar a fora.

En aquestes surt per la porta de l’atri un grup de togats amb vestit llarg que cerimoniosament s’aposenten a la part alta. La resta de l’hemicicle calla i s’asseu en les seves cadires. Una vegada asseguts callen i escolten.

¾     Apreciats senadors- exclama en veu molt alta l’home del centre de la formació.

Les seves paraules són escoltades amb força deferència. Per alguna cosa és el president del triumvirat. Fa una pausa que aprofita per netejar-se la gola i prossegueix la seva intervenció.

¾     Aquesta convocatòria és molt important i seria desitjable que prestéssiu molta atenció i a més a més tinguéssiu bon seny. És aquesta que heu llegit a la convocatòria: “I si deixéssim de tenir mitjans de transport?”. Així no invertiríem diners en comprar petroli i, no embrutaríem el medi ambient i per tant, faríem salut.

El principal senador de l’equip contrari aixeca la mà i posant-se dempeus exclama:

¾      Com cobraríeu les vostres assignacions? I com pagaríeu les nostres! Si no obliguéssim al poble a pagar impostos, mitjançant el preu del combustible, com recolliríem diners per cobrar les pagues? Mireu, cònsol, la gent seria capaç d’enfonsar el país si no els deixeu sortir els diumenges a dinar a fora. Què farien els dels hostals i les fondes, acomiadarien els cambrers i a les cambreres  si no poguessin treballar per manca de clients. Tret que inventeu alguna cosa diferent, com adduccions en el temps i l’espai, això seria el caos.

¾     Home, Claudi, hi ha altres solucions. Per exemple, podríem vendre cavalls a termini o posar diligències per anar a esquiar.

¾     Si home deu hores de diligència, esquiar i demà de bon matí a treballar.

¾     Està previst. Podríem donar un altre dia de festa.

¾     Més festa! Si ja treballen poc ara, cansats, encara menys.

¾     Tot indica ...

¾     Us imagineu els carrers plens de bonyigues de cavall per terra? Quin fàstic!

¾     Es dona per fet que la gent caminarà i estarà força sana.

¾     Per a fer què?

¾     Home! Treballar!

¾     Si no hi ha combustible no hi haurà fàbriques de cotxes, ni mecànics, ni cap persona treballarà en dita indústria, la més important del país. Només ens quedarà una solució fabricar i exportar armes.

¾     Seria desitjable que no ens fiquéssim en camins insondables.

¾     Aleshores, què? Un país de més parats dels que hi ha ara.

¾     Senyors! Senyors! Calma si us plau. En parlarem un altre dia. Caram! Com es posa tothom si parles de prendre’ls el cotxe.     

Poc a poc l’hemicicle va quedant vuit. Els espectadors, desencantats de viure en un país sense solucions, també marxen maleint el temps perdut.

Miquel Pujol Mur

Gironella, 24/11/2018