“Jozú, Maria y
Jozé, estudiá inglé. Qué barbariá! Pa qué? Si yo en andalú me camelo a toas las
guiris bretánicas que vienen de vacasione. Yo cojo mi guitarriya, un rasgeo,
hago cuatro o cinco quejíos jondos, pué ser una copliya i a coro toítas disen:
olé. Y má, cuando shan bebido cinc copiyas de viniyo de Valdepeñas. Ma luego,
ha ligarlas un poquiyo, que ezo no jaze mal a naide”.
Després de aquesta “carpetovetónica”
i mal transcrita introducció he de dir que l’anglès és l’idioma que domina al
món. La majoria del països s’han adaptat a utilitzar-lo com a font de
comunicació.
Particularment aconsellaria a tothom
que l’aprengués, al menys per entendre les indicacions de la nova tecnologia.
Saber idiomes no fa mal a ningú. Certs estudis diuen que saber llengües foranes
ajuden a elevar l’intel·lecte.
Quan jo estudiava allà en els temps
de la prehistòria, (almenys per la joventut actual) em defenia bastant bé en
francès. Aleshores, per veïnat ens aconsellaven la parla dels francs o gals.
Però aquell temps ha passat i altres ocupacions em van tenir lligat durant anys.
Fa poc temps vaig intentar fer
classes d’anglès i el meu cap ja no responia com abans. Allò, les cèl·lules
grises, tan ponderat per una escriptora de llengua anglesa, no responien tan
fàcilment, ni amb tanta frescor com abans. Per més inri, vaig estar malalt i un
discurs per televisió d’en Tony Blair em va acabar de destruir. El seu discurs,
la seva dicció, el seu anglès no s’assemblava gens al nostre enraonar.
Considerant la qüestió, crec que és
interessant estudiar i saber idiomes, sobretot l’anglès com a mitjà de
comunicació internacional i per viatjar pel
món.
Però no us oblideu del xinès que pot
passar d’aquí uns anys a ser indispensable.
El que sí em reca és que el nostre
idioma, amb més de mil anys d’història, no hagi estat el triat per complir
aquesta missió comunicativa.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada