L’havíem
fet en més d’una ocasió, però sense continuar més amunt del Santuari. Anys
enrere en aquest lloc s’acabava la carretera asfaltada i, a partir de les
antenes situades una mica més amunt continuava una pista de terra.
Però
en aquesta ocasió el nostre camí va seguir una altre ruta. Des sant Julià vam seguir
la carretera fins a Fontaneda, petit poble situat en un coster de muntanya. Vam
visitar la seva petita església sota l’advocació de Sant Miquel. Una vegada
visitat el poble continuarem la ruta cap el mas d’Alins (església de Sant Esteve).
Però
en un dels molts viratges de tota mena ens va sorprendre una capelleta de la
Verge de Canòlich. En el mateix lloc, en la cruïlla havia un cartell indicador
que assenyalava ruta de la Gallina i santuari de Canòlich. Com havia gent que
treballava a una casa propera vam demanar-les informació. Ens van assabentar
que era una carretera tota asfaltada, però de direcció única.
L’asfalt
és força nou. La pista és estreta i amb corbes molt pronunciades. Per precaució
vam fer els vuit/nou quilometres majoritàriament en primera velocitat. Els marges ens mostraven l’alçada del
precipici, malgrat tot, la panoràmica era esplèndida. Cada vegada agafàvem més altitud
i la visió era millor.
Quan
vam arribar a dalt de tot ens vam trobar en una petita placeta on havia un
petit mirador.
En
una petit apartat hi ha un monument al ciclista:
Joaquim Rodríguez i Oliver, un ciclista català conegut
amb el sobrenom de “Purito” professional del 2001 al 2016. Guanyador de
dues Voltes a Catalunya, dos cops la Volta a Llombardia,
una Volta al País Basc i un cop la Fletxa Valona. També ha
aconseguit tres cops la classificació final de l'UCI World Tour i pujar al
podi del Tour de França, Giro d'Itàlia i Volta a Espanya. Un
gran palmarès.
El
lloc és grandiós, la panoràmica meravellosa, però ens vam esparverar de
l’esforç que ha de fer un ciclista per fer el recorregut.
Miquel
Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada