El Max és assegut davant del televisor. En la pantalla fan una sèrie moderna amb nois i noies que ballen. Està mig endormiscat, n’ha vist tantes de similars en la seva llarga vida que no li crida gens l’atenció.
De sobte el sorprèn un soroll diferent a les veus i la música que surt de l’aparell. Sembla ben bé com si sonés a l’entrada i pensa dubtós si ha tancat prou bé la porta. Últimament ha tingut algun que altre ensurt per aquesta causa.
S’aixeca
per revisar la porta. Està ben tancada i s’apropa a la cuina per omplir-se un got d’aigua. Retorna a la
saleta. El sorprèn la presència d’una dona asseguda en una de les butaques.
¾
Ostres!
Qui és vostè?
¾
No
ho veus! Soc la darrera visita dels mortals.
¾
Ah,
la Mort! Amb aquesta cara tan blanca i el vestit tan negre, llarg fins als peus
no podia ser altra cosa. I la dalla?
¾
L’he
deixat a la paraigüera. A l’entrada.
¾
Com
ha entrat, si la porta era ben tancada.
¾
No
siguis ingenu. Potser creus que necessito obrir portes. Només faltaria que
hagués de trucar al timbre. Mai m’ha d’obrir ningú. La meva presència és
etèria, lleugera i fàcil d’esmunyir-se per qualsevol lloc.
¾
Doncs
si em vens a buscar és què ja ha arribat la meva hora.
¾
De
què et pots queixar! Quasi noranta anys! Hauràs complert moltes il·lusions,
durant tant temps.
¾
Si
tens raó! Segurament, no em puc queixar. Però ves per on, em vens a trencar la
darrera de totes.
¾
Quina?
Si puc fer-hi alguna cosa.
¾
Volia
marxar la propera setmana a veure el meu net.
¾
Fes-li
una trucada.
¾ No puc. Viu a Islàndia. El meu fill es va casar amb un noia d’aquell país.
La
dona es mira el canell com si portés alguna nota escrita. Li mostra i li diu:
¾
Veus,
avui a tes quarts d’una, és el moment puntual de recollir-te per anar-te’n al
repòs etern.
¾
Molt
d’hora vens a dir-m’ho. Tot just són les set de la tarda.
¾
Si
noi tens raó. Avui tenia poca feina. Quedar-me al carrer esperant em feia
mandra. Altres dies que vaig atrafegada no els hi dic res. Els tibo i s’ha
acabat.
¾ Que vas a preu fet?
Continuarà ...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada