Aquest relat és de comiat per uns quants dies. Sempre per aquestes dates volem fer una certa reflexió i, cercar nova inspiració i, forces per continuar. Fins a la tornada.
Molt bones a tothom,
Avui “guateque”, sarau i trencar ampolles!!
Després de tan de temps, per fi ens reunim per celebrar el final de curs.
Això és de mentida perquè de col·legials fa anys que ho vam deixar de ser. Però per quins “repebrots”, no hem de gaudir d’un dia de disbauxa.
Vinga a cridar i fer el brètol. Un dia a l’any hem de treure’ns la mascareta.
Sí , sí, i demostrar que sota aquesta fina i lluent capa d’antiga educació encara brolla el poc seny de la joventut.
Oé! Oé! Oé! Com brilla el sol rere els vidres! Ja ha arribat l’estiu!
Com bé sabeu, bé us ho dic ara, jo us volia fer una convidada de “xupitos” (ja ho sé M. Rosa, no és correcte) per alegrar l’ànim moix d’aquest parell d’anys.
Però com que ara tot és virtual em fa basarda pensar com us haig de passar l’ampolla mitjançant la pantalla de l’ordinador.
Bon final de curs per a tots, una abraçada forta i ben cordial. Que el proper curs ens puguem retrobar tots.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada