És que no sé com dir-ho a casa, per tant em veig obligat a escriure-ho en aquest paper, així, amb lletres grosses, sí, majúscules: LA PROFE EM TÉ RÀBIA I EM VOL FER ANAR DE CORCOLL. Parlo personalment, malgrat la resta dels alumnes, pensa el mateix. No sé si us ho podeu creure, per deures ens ha manat escriure, sobre fanatisme. Què sé jo d’aquest tema! El màxim que puc arribar a entendre, d’això, són les discussions del meu pare i el meu germà gran, quan parlen de futbol. Un, és del Barça i l’altre, del Madrid. Per tant barcelonisme, contra madridisme.
Ai! No m’he presentat. Jo soc, el “Jaimito”. El meu avi és l’inici de la saga, aquell antic “Jaimito” dels patufets. El meu pare, també “Jaimito” ha passat una mica desapercebut, ofegat per la fama del meu avi. Però, déu-n'hi-do, la de brivallades que ha arribat a fer. Ara, jo he començat el meu camí, d’entremaliadures i malifetes.
Als meus vuit anys, què puc parlar d’aquest tema dels “ismes”? Poca cosa, però, sembla ser que estan a l’ordre del dia. Faig un repàs escadusser a la meva situació i, cerco quines són les meves manies i defectes, per aprofundir en la qüestió. Finalment comprenc que no puc deixar passar una cosa, que de veritat em “xifla”. Fer llufes, fer “petardets”.
Us ho explico, quan la “senyo” mana silenci, no hi ha cosa més genial que fer una sèrie de pets, una mica sonors, com si fos una traca, perquè tothom es peti de riure. Només soroll !!! No sigueu mal pensats!
De vegades, si la persona que tinc
al costat em cau antipàtica o, l’assignatura no m’agrada gens, aleshores, una
llufa ben pudenta, d’aquelles que si tinguessin color, envairien l’espai
escolar, i farien com una boira de gas mostassa. Sí, senyor! D’aquelles, que
fan obrir totes les finestres, malgrat sigui un hivern rigorós, aquestes són
les adequades, per aquell moment.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada