Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dijous, 15 d’agost del 2019

A LA FAÇANA D’UNA CASA A COVET



No sé si aquest era el cas però ens agradava trobar un rètol en pedra, on possiblement anunciava, que anys enrere, el treball que s’exercia a la casa.

En tots els pobles havia un ferrer, un forner,  un carnisser, un fuster ...

Molts noms d’ofici ens han arribat lligats a molts cognoms de la nostra terra.

Aquest rètol m’ha ajudat a recordar-ho.

Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dimecres, 14 d’agost del 2019

CASTELL PALAU DE LLORDÀ. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ


El Castell Palau de Llordà és un dels millors exemples d'arquitectura no estrictament religiosa, sinó de caire residencial, més importants d'època alt-medieval conservats a Catalunya.

Se'n tenen notícies ja des del 973 i des del 949 com a lloc, però fins al 1033 no hi ha constància certa i fiable del castell.

Aquest edifici va ser construït per Arnau Mir de Tost, una de les figures més importants dins de la política d'expansió feudal. La importància d'aquest castell al llarg dels segles és constant. Fou donat -aleshores només una torre de vigilància- pels comtes d'Urgell Ermengol II i la seva muller Constança a Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsenda, a canvi de 2.000 sous. Arnau Mir de Tost fou l'encarregat de la conquesta i repoblament del Pallars Jussà als sarraïns, i hi establí el centre neuràlgic dels seus dominis. El feia servir com a residència, i per això una part del que s'ha conservat és el palau senyorial.

Consta de dos recintes: l'inferior conté l'església i la canònica, així com el que devia haver estat l'antic poble; el superior constitueix el veritable castell, aquí es localitza el palau pròpiament, l'edifici noble al punt més elevat i les estances del servei o de la tropa en un nivell més baix.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dilluns, 12 d’agost del 2019

SANT VICTOR DE SAURÍ. SORT. PALLARS SOBIRÀ


La nostra recerca aquest cop ens portava a Saurí o Seurí  - hi ha certa controvèrsia de la ” a” a la “ e”-. Aprofitant-me de la pàgina web de Sort escric aquesta explicació.

Culmina la intervenció artística de Santi Moix a l’església de Sant Víctor de Saurí, al Pallars Sobirà.  

                       
Amb aquesta intervenció artística es posa en valor el patrimoni arquitectònic del temple creant un diàleg entre la contemporaneïtat i el romànic pirenaic.

El projecte s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració institucional de l’Ajuntament de Sort, el Bisbat d’Urgell, el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida.

Pel que fa a la intervenció artística, el plantejament inicial de Santi Moix ha estat unir espiritualitat i natura i reinterpretar escenes de la tradició cristiana des del prisma de la bellesa de l’entorn i del paisatge de l’església en base a la seva pròpia experiència, tal i com descriu ell mateix:
«Les esglésies de muntanya mostren el pas del temps a les seves parets. Són moltes les vegades que m’he quedat encuriosit tot observant les taques de diversos colors que les humitats han creat. El pensament que tinc sempre en presenciar les superfícies afectades és: Ai, si fos capaç de pintar-ho amb la mateixa naturalitat!»

Qui és Santi Moix?
Santi Moix neix a Barcelona el 1960. Als 26 anys viatja a Nova York, on s’acaba instal·lant. És un creador polifacètic, que ha treballat en nombroses disciplines: escultura, dibuix, pintura... La seva obra és atrevida, enigmàtica, de vegades inquietant. Navega entre l’abstracció i la figuració, ocupant un paper rellevant la natura i la relació de l’home amb aquesta.

Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

divendres, 9 d’agost del 2019

ALANGE. BADAJOZ. CASTELL I EMBASSAMENT



      El castell s’alça al cim  del turó de la Culebra (485 msnm.) Per accedir-hi hi ha que superar fortes i abruptes pendents de roca quarsítica És una mostra del valor que va tenir la contrada com a punt estratègic. Els seus orígens es remunten a la època de la Hispània romana. Amb la conquesta de la península pels àrabs és reconstruït, sobre la fortalesa romana al segle IX - aproximadament l’any 850- per Hixn-al-Hanash. A partir del segle XIII el castell es conquerit per l’Ordre de Santiago, sota les ordres de Ferran III de Castellà. Va ser utilitzat fins l’any 1550 quan va ser abandonat. Queden en peu la Torre de l’Homenatge i part de les muralles. També la porta del Sol, arc  mitjançant el qual s’accedia a l’interior del Castell. Malgrat el nostre interès en aquest tipus de construcció van posposar la seva visita a causa del meravellós sol d’Andalusia.

L’embassament situat als peus del castell ens sorprenia pel blau de les seves aigües. Segurament només una refracció del cel. Està format per una presa de formigó inaugurada l’any 1992 construïda damunt el curs del riu Matachuel, en les proximitats del seu desguàs en el riu Guadiana.

Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dimecres, 7 d’agost del 2019

ALANGE: BADAJOZ. TERMES i BALNEARI


Baixàvem per l’autovia que uneix Mèrida i Sevilla quan un cartell ens va cridar l’atenció. Deia simplement “Alange. Termes romanes”. Vam decidir visitar-les. Pocs dies després hi feien cap. La visita ens ha deixat un agradable record.
·  El balneari, el parc i les termes romanes. Bé, en les termes les instal·lacions, ben cuidades, s’hi barregen l’antic i el modern. Però en el seu entorn llueix la verdor d’un oasi.
·  El poble net i les cases pintades del blanc color habitual a les terres andaluses.
·     Em deixava una cosa molt important; una oficina de turisme amb persones molt amables i oberta que ens va donar forces explicacions.

Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dilluns, 5 d’agost del 2019

COVET. PALLARS JUSSÀ




















Han passat només, sis mesos,
 encara no,
ara l’arbre despullat acull
a la gent a sota
 el seu brancatge generós.

Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau


dilluns, 1 de juliol del 2019

TEMPS DE REFLEXIÓ. VACANCES JULIOL 2019


















Amics,

De bon matí estava assegut en una roca en el lloc de Pedret. L'antiga església era al meu darrera. Vaig mirar amb admiració tot l’entorn.

El Santuari de Queralt lluïa en la vessant del cingle. La Cova de la Troballa era visible a la distància. 

S’endevinaven les teulades de les primeres cases de Berga. 

Un lleuger brogit del Llobregat s’escoltava proper.

M'encerclava l’arbreda ufanosa que amaga mil camins. Uns quants han estat fets. Altres ... quedaran pendents.

Temps de reflexionar.

Tots aquests pensaments, totes aquestes idees, m’han ajudat  a prendre la decisió de fer una pausa aquest mes de juliol.

Si no hi ha res que m''ho impedeixi, tornaré a ser amb vosaltres a principis d’agost.

Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau