La Noèlia és la secretaria de la
immobiliària el Patufet.
Encara no fa tres mesos que
ocupa el càrrec a raó de plegar la noia que ocupava la plaça per baixa de maternitat.
La Noèlia és una noia jove que
no arriba encara als vint anys. D’alçada mitjana destaca al primer cop de
veure-la per la seva cabellera tenyida d’un to vermellós amb metges daurades.
Després a mida que un s’apropa
al mostrador es va observant altres detalls de la seva aparença. És una noia
moderna, bufona de cara i porta un pírcing
amb un brillantet a un costat del nas. Les seves orelles porten quatre arets d’argent.
Quan s’aixeca per demanar-te
que vols acabes de veure els detalls de la seva indumentària.
Porta una breu falda, perquè sap
que té unes boniques cames per lluir. Dita faldilla molt moderna fa joc amb un
suèter curt tan de dalt com de sota i segueix l’actual moda de portar un
penjoll al mèlic. I que podem dir de l’escot, ja ho sabem, s’ha d’estalviar
energia i la llana va cara. És gran i cridaner, un escot d’aquells que no saps
ben bé si la roba serveix per tapar o és un ornament de l’aparador.
Porta un collaret amb pedres
verdes de diferent mida i de l’espatlla sobresurt del suèter un tatuatge que diu “Ricard t’estimo”. Donada
la fragilitat de les relacions humanes segurament el nom de Ricard és deu poder
esborrar, perquè si canvia d’acompanyant ha de ser molest veure el nom de
l’anterior.
Unes sandàlies calcen els seus
peus ni grans ni petits, amb les ungles pintades de color rosat a joc amb les
ungles de la mans. Les mans són llargues i de dits prims.
Té una veu agradable, una mica
atiplada però en acabar les paraules sap modular-la, amb un to greu, que sona
com una promesa d’allò més íntima.
Mentre parla et mira amb un ulls
clars que d’una revolada fan un examen ràpid de la persona que hi ha al seu
davant. Es nota de seguida en el seu to de veu si és interessant o és un pobre ningú sense un duro a la butxaca.
Una bona noia, jove, maca i desinhibida.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada