Creure amb un ser superior ha marcat la
vida dels humans des de que van començar a tenir consciència de la seva
impotència davant dels fets de l’existència. Déus, ídols, fetitxes, bruixots o
sacerdots han estat la part del poder espiritual, on s’han recolzat molts
governants. Hi ha civilitzacions on els propis reis s’han declarat descendents
o reencarnacions de Déu, per exemple, els faraons egipcis.
Pel que semblà, jueus, cristians,
mahometans comparteixen el mateix Ésser Superior sigui amb el nom de Jahvè, Déu
o Alà... malgrat que a posteriori els diferents profetes, hagin modificat el
predicament de la religió, segons la conveniència del lloc, la cultura i la
gent a qui anava dirigit.
Una part principal del diferents credos de
cada religió és agafat de l’ètica grega que parla de la relació i el respecte
entre els humans, el respectar-se els uns als altres. Dins de la seva cultura
hi havia tres pilars que anomenaven: Lògica, Física i Ètica(saviesa).
Segons dades sobre la tradició l’actual
religió catòlica, apostòlica i romana parteix de la reforma que fa portar a terme
Irineo de Lió, dos cents anys després de la mort de Jesús, va retomar els texts
de la Bíblia i dels Evangelis, donant-los l’actual ideari.
L’altre dia vaig sentir un sermó en que és
parlava del meravellós sentit d’una església formada per les diferents creences
sobre un mateix Èsser Superior, malgrat amb diferents noms, que caminés junts
en direcció a un sol camí: Déu.
La religió, en el sentit d’amor entre
persones de diferents confessions es pot considerar com una grandesa de
l’esperit.
Es podria de considerar que el que fa malbé
a tota les religions, no és el missatge espiritual, sinó l’ambició de poder, de
preponderància, la riquesa i el fanatisme. Segurament representaria millor la
religió una reunió de persones humils i amb fe que els grans oripells i
fastuositat de molts actes religiosos.
Jesús, amb les seves paraules no va parlar
mai de la riquesa, va parlar d’estimació i servei als demés i va expulsar als
mercaders del temple.
Hi ha que considerar més important el
treball d’un humil capellà dins de la seva parròquia i el missatge que transmet,
que les pompes mediàtiques amb l’assistència dels poders humans.
Miquel Pujol Mur .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada