Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 28 de maig del 2014

UN DIA NEGRE


Un dia negre és aquella meravellosa jornada en que tots el teus preparatius, totes aquelles  il·lusions que t’havies forjat van caient una darrere de l’altra. 

Anem a donar petites mostres:  

Tens preparat l’equip per fer una activitat de natura, senderisme o el que sigui, aixequés la finestra i està plovent. Primera batzegada! 

Et posés en contacte amb els companys i decidiu anar a prendre unes begudes i estar una estona asseguts en un lloc i enraonant. Surts al carrer en el corresponen paraigües, perquè continua baixant aigua del cel. Mirés el vehicle i el veus penjant d’un costat, t’hi apropés i, els renecs els deixarem al marge, té una roda punxada. Ja hi som!  

Com que les rodes són grosses i el gat mecànic costa tant de pujar crides la grua. Adéu la bonificació de l’assegurança!  

La grua triga una hora llarga a arribar, tot el matí enlaira. Els amics telefonen, agafaries el mòbil i el llençaries a la claveguera, en contens perquè val moltes peles, malgrat els punts i altres qüestions.  

La sortida al carall, tornes a casa, després de gratar-te la butxaca amb la corresponen factura del mecànic i, que pots fer sinó cuinar-te el dinar? Tot preparat sonà el telèfon un altre cop i et surt una amable senyoreta que et vol explicar les avantatges de comprar un nou servei, mentrestant adéu al dinar. S’ha cremat el menjar! 

Desesperat a la tarda et vas al cine a veure la tant esperada pel·lícula i t’adorms. 

No sé que pot més passar?    

Miquel Pujol Mur.