El
26 de desembre de 1225, de Puigcerdà estant, el comte Nunó Sanç, de Rosselló i
Cerdanya, atorgà una carta de poblament i franqueses a fi d’atreure pobladors
al puig de Bello videre, a l’adjacència de Santa Maria de Talló. Amb la
fundació de Bellver de Cerdanya aquesta població esdevingué el centre del
territori situat al Baridà.
La
vila de Bellver de Cerdanya (1.061 m d’altitud), que tenia 1.314 h. empadronats
el 2001, és situada al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra
del Segre, dominant el camí natural. Aquesta vila antiga, encinglerada i amb el
nucli antic remodelat, és protegida en bona part per les torres i els murs que
han restat de la muralla que hi féu construir Jaume II. Al punt més alt del
turó, s’hi dreçava l’antic castell de Bellver, del qual només resta la
cisterna.
Va
ser l’any 1982 que es va posar en marxa la Fira de Sant Llorenç de Bellver de Cerdanya. Es volia donar a
conèixer la riquesa artesanal del Pirineu, i aprofitant el marc incomparable de
la plaça Major es va organitzar el Mercat de Productes Artesanals del Pirineu.
Hi
podem trobar tota mena de productes elaborats d’una manera natural en petits obradors
i així conèixer la gran varietat de formatges, embotits, iogurts, melmelades,
gelees, coques, etc. Per satisfer tota mena de gustos i sabors propis amb
l’acurada elaboració dels petits artesans de la zona.
Des
de fa uns anys també es celebra una trobada de grups d’animació i de
castellers. Durant aquestes dies, del 10 al 12 d’agost s’hi celebra també el festival
Trama, músiques de les muntanyes d’Europa em el marc incomparable del casc
antic de Bellver. Participant-hi musics de diferents nacionalitats lligats per
la germanor dels instruments i la música. Aquesta música tradicional encara fa
més agradable l’estada.
El
record de l’estada de Gustavo Adolfo Bècquer. L’il·lustre poeta l’any 1860 hi
va viure cert temps i residia a cal
Patanó, aleshores una fonda. Els carrers del Barri Vell, la Torre de la Presó,
la Plaça Major i Sant Martí dels Castells van ser els indrets que l’inspiraren
per escriure la llegenda de “La Cruz del
Diablo”.
Això
vol dir que hi ha moltes coses, molta cultura, molta història i molta vida que ens obligarà
a tornar a visitar tan formosa vila.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada