Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 14 d’agost del 2015

LA DAMA NEGRA.

 Bé, una nova prova del meu mal poemari.  
     
               
Dormit en el silenci 
del dia solejat
no he sentit arribar
l’instant esperat 
de la nostra trobada.

Reposo lassat 
de molts dies treballats
malgrat m’espantes 
finiré amb tu 
el temps passat.
 
 
Dormit en el silenci
dels anys enfeinassats
de tu desitja 
aquesta pobra ànima 
el repòs final. 


Miquel Pujol Mur.