En una altre ocasió he dit que la poesia o els poemes no eren el meu plat fort. Però com hi ha cops que em burxen a fer-ne aquesta vegada torno a repetir unes petites estrofes.
Damunt la torreta
al peu de la porta,
s’amaga la clau
del nostre palau.
Closes les portes
dins el petit espai,
el nostre desig
el nostre desig
omplena la tarda.
Tots dos a soles
sentim el plaer,
dels nostres cossos
rendits a l’amor.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada