La
poesia o el poema és la meva assignatura pendent. Crec que no és del meu
tarannà malgrat hi ha persones, benintencionades, que em recomanen ho provi.
Aquesta i altres que vull publicar seran la mostra de la meva incapacitat.
Mancat de sentit del ridícul us proposa aquesta lectura.
Sota l’arbre jove,
la fosca ombra
de la callada tarda
els sentits amanyaga
dels joves amants.
Sota el frondós arbre,
la plena ombra
al caure la tarda
s’escolten els sospirs
del furtius amants.
Sota l’arbre vell,
d’esclarissada ombra
en la tarda plena
s’escolten les paraules
dels vells amants.
Sota l’arbre caigut,
de branques batudes
ja no s’aixopluga ningú
només els records
d’antics amants.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada