Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dilluns, 21 de setembre del 2015

BOTONS O CREMALLERES.

Aquesta espècie de poema va sortir en un taller d’escriptura entre dos equips cercant si era millor utilitzar la cremallera o els botons. 

Maleït botó
de la teva falda
trist botó
que impedeix complir
el desig del dos.

 
Perquè un botó
si la cremallera llisca
Ai, quin dolç sentir
que ens lliurarà allò
que tots dos volem.

 

Miquel Pujol Mur.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)