Sobtadament
s’escolta un fort crit a l’altre costat de la mampara. El presentador/a obre la
porta i entra trobant-se a la senyora aixecada i vermella, i li diu:
¾
Primer
calmis. Asseguis, vol un got d’aigua? A veure què li sembla la petició de la
seva cunyada.
La
dona en peu, malgrat els intents de la locutor/a, crida ben alt perquè
s’escolti a l’altre costat.
¾
Escolta
tu Maria. Primer de diners no n’esperis cap. Tu dius que el teu Manel no en
tenia ganes i anava sempre cansat. Tu creus que fent d’escrivent a l’ajuntament
(amb perdó pels que treballen correctament als centres públics) podia estar
cansat. El teu home, que era un dels més mantes dels que viuen sense fotre un
cop, podia arribar cansat. No!!! Doncs sàpigues que la causa eren els lots de
sexe que fèiem al meu llit. Ja em cuidava jo de treure-li tot allò que es pot
treure d’un home. Fins el darrer moment i diverses vegades. Per tant, t’he de dir
que dels meus fills també algun pot ser del teu home. Quan va morir el teu
Manel, no vaig reclamar-te res perquè vaig suposar que la pensió seria tan minsa
com el seu treball laboral. Però dels diners del meu home (i sembla que també teu,
a estones) no n'esperis ni cinc. Bruixa! Ah, i el Manel, el teu Manel, al llit
complia com un brau. Adéu, i no et vull veure
mai més.- i marxa del plató tota estirada com un fuet.
El
presentador/a canvia de escenari i pregunta així:
¾
Què
li sembla la resposta de la seva cunyada?
¾
Sempre
ha estat una bruixa! És una mala persona! Una garrepa acabada! El seu home
sempre ha estat un calçasses. Segurament un desgraciat banyut que sabia que la
seva muller s’ajeia amb el seu germà. Ai, Senyor! El que diran al poble al
saber-ho.
Tele-escombraries=
Audiència mitjançant el ridícul de les persones A canvi de què: Diners, potser
i són, segons quins, artistes llogats.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada