EL PERIODISTA. 1a. part.

El Berguedà i Occitània són terres de trobadors, tal vegada com Guillem de Berguedà o Hug de Mataplana. En aquell mateix període de temps també a l’Europa occidental florí aquest fet cultural d’extraordinària transcendència. Va estar enfrontat a la literatura èpica  predominant en aquell temps. Les dames escoltaven les trobes, les cançons, la música dels trobadors mentre els senyors eren a la guerra. A nivell inferior existien els joglars que cantaven els escrits dels trobadors però fora del castells entre la gent del poble. També van existir dones trobairitz, almenys una vintena, que van cultivar l’art anomenat de l’amor cortès o fina amor. Això bé, per què a la sortida a Elna d’Amics del Romànic de Berga a la inauguració d’una exposició dedicada a aquesta corrent cultural vaig escoltar un esfereïdor relat sobre Guillem de Cabestany. Aquest relat modernitzant-lo  convenientment el vull aprofitar per escriure aquesta narració. 

El Roger, un jove periodista és assegut a la seva taula de la redacció de notícies. Davant seu un munt de papers. La majoria són notes que ha anat escrivint durant la seves perquisicions. Altres són documents d’arxiu que ha demanat per veure si una cosa i l’altre lliguen suficientment. De tot el conjunt de dades, que complementa amb les proves facilitades pel Manel, el seu confident de carrer i també de la policia, més la seva imaginació pot escriure un bon article.  

Sí, és diu a si mateix: les premisses estaven ben orientades. El fets són provats i fefaents. Més una onada de capteniment fa fluctuar el seu pensament. Val la pena enfonsar el nom d’una família per uns fets que van succeir fa tant temps. A més darrerament ha conegut a l’Aura, la filla del matrimoni, i en el seu cor ha sonat la música de l’amor a primera vista.   

Però els fets són els fets. Els pares són actualment una parella benestant amb força anys de convivència. Són dues persones estimades en el poble on resideixen. També són coneguts per un ample i selecte cercle d’amistats preeminents dins el país. Però burxant, burxant entre els arxius una tarda van sortir-li a la llum un fets succeïts fa molts anys. L’home, el Ramon, havia estat casat anteriorment. La seva dona va suïcidar-se llençant-se una nit després de sopar des del balcó de la torre. Molt poc temps després, no van guardar el dol gaires mesos va casar-se amb la Dora, la seva actual dona i mare de la seva filla. 

Tothom té amagat algun secret, alguna vergonya que no li agrada surti a la llum. Un bon periodista té l’obligació de descobrir aquesta relliscada i posar-la a la llum del dia. Així veurà el seu nom i la seva fama reflectida en efímers fulls de diari. Tal vegada si la qüestió és molt escandalosa pot arribar a escriure una novel·la o un llibre.  

Avui mentre remena les notes s’adona que el tema és força interessant i colpidor. Però en el seu pensament hi ha una brossa que altera el seu judici. La brossa, el granet de sorra, que impedeix la seva bona circulació mental té nom i aquest nom és de dona, Aura. Precisament la filla del matrimoni. L’ha conegut fa pocs dies en una conferència. 

Tot està escrit i posat en clar, la Sara, primera dona del Ramon tenia un amant. Un cantant de moda, anomenat Guillem, que aprofitant-se del viatges del Ramon a diferents països, a fer negocis, anava a escalfar el llit de la dama. Bé, l’escalfar és un forma suau de dir el que feien la parelleta. Potser la cosa tenia més de penetració sexual que de compenetració espiritual. Això de cantar o dir trobes amables deriva els camins fàcilment per senders prou intricats.  

Assabentat dels amors furtius de la seva dona per una indiscreció d’una persona, l’alcavota, que acordava els encontres de la parella d’infidels va decidir venjar-se.  

Miquel Pujol Mur.