Les proves damunt la taula del
despatx són concloents, tant aleshores com ara: pensa amb recança el Roger.
Sincerament no ho voldria veure tan clar.
Bé continuant amb la història
dels amors folls. El Ramon va cridar l’atenció del cantant per mitja d’una
dona, jove i bonica. Molts homes cauen fàcilment en el parany si la carnada és
suculenta. Així ho va creure el Guillem, una nova ocasió i una nova femella per
anotar en el seu repertori no musical. Però en aquesta ocasió va resultar-li
fatal, en comptes de una dolça colometa va ensopegar-se amb el Ramon. Tot va
passar en breus instants. En curts moments era mort i desmembrat tant de les parts
sexuals com també li va ser arrancat el cor.
El marit cornut i la dolça
colometa, la mateixa Dora amb qui és casà posteriorment, van enterrar al jardí
el cos sense vida de l’ocell piulador en nius aliens. Aleshores van tenir molt
treball per cuinar amorosament i condimentar adequadament les mostres càrniques
de l’amor extra marital de la dona. Finalment, el Ramon va acudir a casa seva
portant una carmanyola. Va saludar-la
amorosament i va dir-li que dinant en un restaurant havia provat una menja
exquisida i que li portava una mostra. La Sara no volent contrariar-lo, no fos
que es poses de mala lluna, va menjar-se el ben preparat plat sense fer cap
escarafalls. Fins i tot va lloar-lo.
¾
Molt bo i suau de paladar- va judicar la Sara.
¾
No li trobes un gust familiar.- va preguntar el
Ramon.
¾
Home, no! És agradable i tendre. Fins hi tot la pelleta
és deixava mossegar i era llaminera de menjar.
¾
Doncs, amiga meva, estimada esposa, podries
conèixer una mica més el que potser has assaborit en més d’una ocasió.
¾
Jo?
¾
Si tu, estimada bagassa. Tant t’agrada el sabor
del Guillem que no hi has notat res. Ni els tendrums has reconegut.
La Sara es posà blanca com el
paper al comprendre tota l’enganyifa del seu home. Tapant-se la boca amb la mà
corre al balcó per perbocar allò, en certs moments tan estimat i ple de plaents
records. Tal vegada corria massa, tal vegada va haver una petita ajuda, qui ho
sap? Conseqüència, la Sara va caure pel balcó i tothom va dir que era un
suïcidi. La societat de prestigi moltes vegades prefereix ignorar els problemes
dels demès. Prou en té cadascú a l’armari amagat del traster.
Poc després la Dora i el Ramon
es casaven rodejats dels seus amics. Sempre més amb estat un far de bones
costums i d’ajudar a tots, amics i fins i tot als necessitats de la zona.
Al cap de nou mesos una
adorable criatura alegrava la seva llar. La seva estimada Aura.
El Roger té mal de cap. Si
publica tot el que ha esbrinat ja és pot acomiadar de l’Aura. Surt a la
cafeteria a prendre un cafè i una aspirina deixant tots els patracols damunt la
taula. En el seu cervell les idees martellejant amunt i avall sense parar. Com
si fossin un ferro roent essent batut a cops de mall damunt la inclusa. Es prem
les temples amb les dues mans però en el seu cap ressonen els cops, un rere
l’altre.
Esgotat retorna a la taula. Es
sorprèn no i ha cap paperot damunt. Està neta i en ordre com sempre. Li ha
agafat algun company els documents. Mira a les altres taules, no hi ha ningú.
Només sent el cantussejar de la dona de la neteja que va passadís enllà. Corre
vers el carretó i en la cistella dels papers per llençar s’adona dels seus
escrits.
La dona el mira també sorpresa
i es disculpa:
¾
Pensava que no havia ningú. Com és tan tard.
Pensava que no servien.
¾
No es preocupi ja me’n cuido jo, Lola.- Agafant
tota la cistella baixa al magatzem dels escombralls. Passa tots el papers per
la trinxadora. Recull totes les tires de paper i les fica al forn de la
calefacció.
Per a què treure la brossa
vella i donar mala fama a persones que han redimit el seu comportament. Embrutar
el record d’un matrimoni que ha estat un bon exemple per tota la societat
durant molts anys. A més perdria la seva Aura, la nova llum del seu amor.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada