Surt un trencall del camí enfilant-se
muntanya amunt.
La carena és llunyana i desconec on porta
el camí i si retorna per trobar-nos de nou.
La vida, com el camí, comença. Seguidament s’enlaira vers la muntanya i retorna al lloc primitiu.
Nosaltres sortim del no-res i en acabar el
temps tornem al no-res primer.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada