Tot és blanc, llits, llençols, coixins o
parets.
No hi ha cap mostra de vida sana.
Només sospirs i alguna que altra llàgrima.
De sobte entra ella com si fos la
primavera.
Porta a les mans un ram de flors de pètals
multicolors.
La habitació resplendeix com si el sol
omplis de llum l’estança.
Tal vegada, és l’amor.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada