El Pere tornava
a casa després d’un dia de treball força feixuc. El seu cap era ple de números
i de les moltes reclamacions dels clients. El seu departament en la empresa
bancària havia d’escoltar per després resoldre el retorn de les famoses
clàusules terra de les hipoteques que tan generosament s’havien donat
en moments de l’auge immobiliari.
Quan mancaven
menys tres travessies per arribar a casa s’ha trobat amb la Margarida, la seva
parella. “De profundis” el Pere ha
remugat un renec. Estima a la dona, però somniava arribar a casa, posar-se el
xandall i les sabatilles, asseure’s davant el televisor i veure els esports.
Una mica més tard menjar les gormanderies que tan bé cuina la seva Margarida. Sap
que el seu plantejament és molt marxista, però que li anem a fer. El dia havia
estat força pesat.
¾
Hola Pere!- exclama la dona i li
fa quatre petons.
¾
Hola! Què fas?- pregunta
amablement el Pere.
¾
Mira he arribat del gimnàs i he
obert el frigorífic. Saps què? No havia res! Ahir no vaig pensar en fer la
llista i se m’ha anant el sant al cel.
¾
Sant déu! Vol dir que no podrem
sopar.
¾
Sí, home, sí! No veus que som
davant el supermercat. Hi ha cada cosa! Vine m’ajudaràs i així també podràs
triar el que més t’agradi. Després a casa a la cuina ho farem junts. Oi que sí!
Al Pere la
bombolla de la felicitat se li ha rebentat com un globus punxat per una agulla.
Però fent de “tripas corazón” somriu
i obra cortesament la porta per deixar pas franc a la seva esposa.
¾
Oiii! Mira quin pernil de Jabugo,
car, però és deu desfer dins la boca. Posi’m dos-cents grams Sr. Joan.-
Girant-se cap el seu home li acarona la galta dient-li- Soparem d’allò més bé.
Sr. Joan, també posi’m formatge del blanc. Pere, per que no compres un Rioja,
potser un Marquès de Càceres, i quan passis davant del frigorífic agafa una terrina
grossa de gelat de torró.
El Pere
arrossegant els peus com una ànima en pena pren de les estanteries els
encàrrecs de la seva dona. Fica tota la compra amb una bossa de paper
(reciclable) i paga. La Margarida ha sortit escopetejada de casa deixant-se la
cartera i els diners.
Poc després el
Pere segueix la seva estimada esposa Margarida
carregat de bosses, amb la cartera buida i amb la condemna d’haver
d’ajudar a la cuina.
No s’ha de
somriure abans de fer realitat els fets. Hi ha molts entrebancs a la vida dels
humans.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada