En el bar un
home espera assegut en una taula col·locada en un racó de l’establiment. A la
cadira del seu costat hi ha un ram de roses vermelles.
Poc després
s’obre la porta i entra una dona aproximadament de la mateixa edat. Són joves
tots dos. Ella quasi sense asseure’s li diu a l’home.
¾
Saps què, Joan? M’he trobat al
Pere i sense donar-me ni temps a saludar-lo m’ha donat un paper i ha fugit
carrer enllà sense parar.
¾
Un paper? Què diu?
¾
Poca cosa: t’estimo.
¾
T’estimo li dius poca cosa-
exclama enrabiat l’home.
¾
Però Joan només me l’ha donat i ha
fugit. Si fugit com si el perseguissin els gossos o la Guàrdia Civil.
¾
Serà mal parit. Mira el ram que et
porto. Irene pel teu amor en fa mal l’aire ... el cor i el barret.
¾
Joan! De veritat aquestes roses
volen dir tant.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada