Segarra: Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar
em va donar un paper.
Lorca: Pel teu amor en fa mal l’aire ... el cor i el
barret.
Llavors la
inspiració va portar-me a escriure el següent:
La noia i el noi
és trobem en un parc i s’asseuen en un banc. Aleshores el noi posant-se de
genolls li parla així amb veu amorosa.
¾
Irene, he quedat sense aire ofegat
pels sentiments. El meu cor batega com una bomba d’aigua amb les aletes
trencades. El meu barret i amb ell el meu poc seny l’he perdut al veure’t
acudir a la nostra cita.
¾
Oh, Joan estimat! Quines coses més
boniques que em dius.
¾
Mira estimada, estic caigut de
genolls davant teu. Els meus ulls ploren pensant que em pugis negar el teu
amor. Si ens dius sí la meva felicitat serà eterna.
¾
Amb aquestes apassionades paraules
només puc donar-te una resposta. Però Joan de la meva vida, abans vull fer-te
una pregunta.
¾
Digues amor meu! Mai et podria
negar cap resposta.
¾
Tens casa i cotxe pagat per anar a
viure?
El final queda a
la vostra opinió.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada