Aquesta
crònica va ser feta aproximadament fa un any. Però la tècnica informàtica no és
la meva especialitat i va quedar perduda, fins que d’improvís va sortir on no
havia d’estar. En aquestes dates la Lídia Pujol he sentit que presenta el seu
treball de “Iter Luminis” i crec que no podia deixar l’escrit en el bagul dels
records.
Vam
anar a gaudir de Lídia Pujol a Sant Llorenç de Guardiola. De Lidia Pujol ja he
fet un parell de cròniques lloant el seu espectacle i el seu carisma.
Ens encanta la seva veu i ens
encanta l’aura que transmet la seva música. També ens complau el seu tracte com
a persona, amigable i propera, gens estranya amb el seu públic i oberta a tota
persona.
La música de l’espectacle amb la
connexió de l’obra de Ramon Llull i Teresa de Jesús mostra la inversemblança
dels dos autors.
El programa de presentació diu:
Aquest camí d’amor no és només un plaer, és també un treball, un acte de
voluntat i un compromís.
Sant Llorenç de Guardiola, o també
més antigament Sant Llorenç prop Bagà, és per si sol un espectacle i un record
del nostre passat.
Però en aquesta ressenya no puc
deixar de ser crític escrivint aquestes paraules: Lídia, si omples esglésies
per que cantes en criptes.
Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada