La professora avui ens ha regalat
una marmota. Una marmota que voldrà dir: Què som uns dormilegues? Potser
sibil·linament ens vol donat a entendre que estem grassos com una marmota. O
què som lents d’enteniment.
Al camp sempre he vist les marmotes
dretes guaitant, generalment en grup damunt les roques del seu cau i a prop
d’un rierol.
Tal vegada ens ha volgut dir que som uns tafaners sempre mirant de
dreta a esquerra.
Ai, senyor, quantes suposicions
sense fonament o potser una indirecta directa. Allò com qui no vol.
Ben mirat, no ho sé, examinem la
marmota, ben pensat jo mateix me la quedo. A passadís damunt el moble de
l’entrada una marmota de peluix no quedaria gens malament.
Com que és de mida gran, sembla ben
bé, un coixí al sofà tampoc faria
basarda. Seria molt apropiat per repenjar el cap i fer la becaina.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada