La nostra ruta ens portava aquesta vegada a les terres d’Aiguafreda. Des de la vall admiravem els Cingles de Bertí. Un munt de records van brollar del meu pensament. El lloc i aproximadament quan tenia 19 o 20 anys. Com en calidoscopi van passar un munt de noms i fisonomies dels aleshores companys.
Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí situada a la part central.
S'orienten d'est a oest fent de divisòria natural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja (Moianès) i de Bigues i Riells (Vallès Oriental), fins que arriben al nord-oest de Puiggraciós, on torcen en angle recte cap al nord. En aquest altre tram discorren íntegrament en el terme municipal de Sant Quirze Safaja, i van a morir, a l'extrem nord, en el terme de Sant Martí de Centelles (Osona).
Un dels punts de referència dels cingles és el monestir de Sant Miquel del Fai erigit sobre un cingle en el segle xv a partir d'una església anterior. Representa un bell exemple del gòtic a Catalunya.
Quan de temps a passat i quantes cares oblidades pel pas de tots aquesta anys. Sort que dins de tot el batibull d’idees hi ha el agradable encoratjament de la joventut, sempre bona de recordar.
Miquel
Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Dades.
Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada