Amic/ga. - Bell/a. - Cascada. - Deliciós/a. – Encant. – Foranies. – Gatzara. – Harmonia. – Imatge. – Jovialitat.
En sí, què són: paraules. I les paraules es converteixen en sons a mesura que es van lligant les lletres. Cadascuna d’aquestes paraules té un significat que, de vegades, has de conèixer mitjançant el diccionari.
Formoses paraules que si l’escriba, relataire o escriptor, sap convertir en històries, i poden ser un relat de fina bellesa. Però s’ha de tenir en compte l’humor, inspiració o moment psicològic, en què es troba la persona que escriu.
Les mateixes paraules escrites en altres termes poden ser cruels, insultants o feridores. Passar del cel a l’infern, pot ser la cosa més ràpida del món.
Ai, Senyor! M’he oblidat del tercer en discòrdia el lector, el censor, la persona a qui va dirigida la història o relat o, més ben dit, el receptor del conjunt de paraules, lligades convenientment per un nus de regles ortogràfiques i gramàtiques, que complementen el significat.
També. m’he deixat al tinter un altre tema força important: el moment històric. Actualment no es poden posar paraules, abans sempre ben dites, --ser groller és fàcil: que enalteixin la bellesa del gènere humà.
No digueu una floreta a ningú sigui mascle o femella, home o dona, tan s’hi val. De seguida us prendran pel que no és. Si li diguéssiu a una noia, tal vegada us podrien acusar de masclista. Si parléssiu d’un jove us acusarien d’homosexual. Podríeu ser marginat en aquesta societat nostra.
Aleshores les paraules, fins i tot, possibles en un relat romàntic han de ser utilitzades amb molt de seny.
Vigileu com feu servir: Amic/ga. - Bell/a.- Deliciós/a. – Encant. Poden ser condemnatòries.
Si a això li sumeu: Gatzara. – Imatge. – Jovialitat. Vade retro! Enorme pecat dins la normativa religiosa i benpensant.
No us imagineu, quina aversió pot haver, vers a vós. Immediatament s’encén un llum i us acusen de què, només penseu en festes, figures pervertides i disfressar la vostra bona educació, però plena de perversions inimaginables.
Amic meu, deixa d’escriure, deixa de llegir i ves-te`n de “botellón en botellón” on ningú t’acusarà de res. Tret de la policia municipal, en alguna, poques, ocasions. Un bon trago i oblidar-se de tantes disquisicions.
Només s’han salvat: Cascada, harmonia i foranies. Paraules plenes de melancolia per escriure mil relats.
Miquel Pujol
Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada