Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 20 de setembre del 2024

ENGRUNES D’ESCRIPTURA V

 Petits escrits que han quedat pendents d’un taller.

Narrador testimoni 

Ja està altra vegada a l’aventura. Quina se’ls haurà ocorregut a aquests beneïts. No hi ha manera de descansar. L’altre dia el soroll de les motos i els crits dels  espectadors. Avui a veure on em porten. Soroll de portes i algun que altre cop. Ei! Sóc una màquina però no soc tota d’acer. Respecteu-me. 

Em posen en posició, el trípode ben afermat i, em treuen la tapa del visor. Molta gent cridant i molt enfurismada. Uns brandeixen escombres i pals. Tots criden. Altres clamen contra l’alcalde, altres de l’Ajuntament. Lladres és el crit més suau, els altres els callo. 

De cop, entren al carrer dotze furgons carregats d’agents. Són forts i van armats. Unes quantes empentes. Més crits s’obren pas a la escala i treuen la pobre parella i les seves pertinences. Segellen les portes. El vell porta a la mà el rebut del més de maig, encara no acabat. 

Marxen els agents i la gent crida. 

Em recullen i escolto algun que grava a la meva memòria aquestes paraules: Bulling immobiliari. Injustícia social. Ara on aniran aquestes dues persones i, altres en la mateixa situació. 

Per això, tants polítics. 

Notes per escriure el reportatge. 

Miquel Pujol Mur