Petits escrits que han quedat pendents d’un taller.
Passant l’estona
El Pere i el Joan es troben a la
cafeteria de la plaça Major.
¾
Caram!
Quant de temps! Pensava que t’havies perdut.
¾
Jo,
què va. Això, tu. Els divendres sempre em trobaràs aquí i assegut a la mateixa
cadira.
¾
A
sí! Què té de particular, aquesta cadira?
¾
Mira,
veus passar la gent. Les mares amb els fills, ben agafats de la mà. Els homes,
que corren rere dels nens, rient, com si ells també fossin canalla. Tota una
mostra, de la vida d’una ciutat.
¾
Caram!
Molt contemplatiu t’has tornat.
¾ Sí, saps què? Primer pau i després glòria. Gens d’estrès i bona vida.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada