L’home dona voltes i més
voltes en el seu laboratori d’alquimista. És ja gran i una barba espessa mig
cobreix la seva cara. Els cabells llargs al clatell deixen veure la seva closca
tota calba. Un xic encorbat vesteix amb una bata de treball que deu haver
conegut temps millors. Malgrat la seva deixadesa personal els estris i
diferents utensilis del laboratori llueixen nets i polits. El matràs, les
provetes, les buretes, les pipetes i els tubs d’assaig són disposats en ordre
penjats cadascun en el seu lloc determinat.
L’home ha deixat la taula de
probes i és assegut en un taula enmig de la sala. Davant seu molts llibres i un
cristal·litzador. Consulta nerviosament
els llibres cercant paraules i més paraules, fins que troba la que li
plau, aleshores, l’apunta el nom en uns petits rectangles de paper i els fica
un a un dins el cristal·litzador.
Una vegada omplert el
recipient de paperets agafa una petita ampolla plena d’un licor platejat i
deixa caure una quantitat bastant generosa que remou amb una espàtula de vidre.
Poc a poc els papers van canviant de color tornant-se, tot el contingut, d’un
color deslluït de tinta barrejada amb el líquid. Poc després, convençut posa
tot dins un forn i el gradua a certa mida d’escalfor i de temps de cocció.
Mentre el forn desenvolupa el seu treball ell consulta altres llibres per
confirmar les seves eleccions.
Sona finalment el timbre de
final de feina i seguidament obre el forn i protegint-se les mans amb un guants
treu el vas de vidre. Dins, el líquid s’ha assecat i forma una pasta deforme
amalgamat amb el paper.
Remou i remou la pasta, la
gira i l’olora però no descobreix res de nou escrit. Torna asseure’s i exclama:
“ Mala sort, la pedra filosofal en una feina tan senzilla com trobar noves
paraules per definir el Nadal m’ha fallat”. Veiem, i es posa a repassar les
paraules que ha tret dels diccionaris: amor, fraternitat, esperit nadalenc,
altre vegada amor, estimació, proïsme, donar-se, adonar-se dels demès, el
altres. Caram! Més vegades amor. Família, unió, més fraternitat i més amor.
Col·laboració...i més paraules.
Per tant agafa un tros de
paper i escriu: “no he trobat noves paraules, totes surten al diccionari, una i
altra vegada, i en un i altre diccionari. Per tant no tinc cap innovació ni sé
construir una bona paraula per definir el Nadal.”
Per tant en la meva
felicitació només puc anotar:
Una forta
encaixada d’amic de veritat.
Una forta abraçada
cordial i profunda,
de tot el meu cor
al vostre cor,
acompanyat de petons a cada galta,
Però no petons de
convinença, sinó reals.
Tot seguit de la
meva més sincera estimació
I el meu afecte a
tots vosaltres amics i amigues,
Que les festes de Nadal
us siguin propicies
i de bon recordar
any rere any.
Una forta
encaixada i una forta abraçada
Reals i vertaderes
les dos. De cor a cor.
Una vegada ho ha escrit, ho
posa en un sobre, escriu una direcció i marxa per entregar-ho a Correus.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada