Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


diumenge, 19 de gener del 2014

MISSATGE DINS D’UNA AMPOLLA.

El transbordador Nautilus ha trobat a les costes de Portugal un missatge escrit fa un segle per un nàufrag català. 
La carta era redactada amb un cert pessimisme, hem de recordar als nostres lectors que eren uns temps de tensió política no gaire adient a la terra catalana. 
Els partits politics espanyols per aconseguir vots es dedicaven a fer proclames sobre el caràcter independentista dels catalans i la gent del poble espanyol es preguntava:
¾    “ Perquè no ens volen” 

La resposta a la missiva l’escrivia una nena en un treball de col·legi per fomentar l’escriptura i deia així. 

Han passat els anys, amic de l’ampolla amb el bon sentit de la paraula. Ara si tornessis  veuries una realitat que et deixaria estupefacte.
¾    “Catalunya és gran” 

S’han reconegut els seus drets sobre les terres que van dominar i sobre les que van regnar els reis comtes Pere II, Jaume I i el seu fill Pere III el Gran.  

En quasi tota la Mediterrània es reconegut l’estendard quadribarrat. Des de Grècia la senyera ondeja en ciutats i ports. 

La llengua catalana es una de les llengües oficials de la Unió Europea i Catalunya és un dels seus membres. 

Malgrat tot em de dir que, fins i tot, en els temps que figurava només Espanya havia polítics catalans com a membres del Consell d’Europa.

Ens agradaria que haguessis gaudit de l’actual realitat catalana.
 

No temeu realment el nostre desig no és tan gran, només que s’escolti la veu del poble.  

L’esperança i creure amb la força d’un poble no s’ha de perdre mai. 

Miquel Pujol Mur