LA PRIMAVERA I LA JENNI. I

La coneixia de quan era petita, els seus pares són amics nostres, però els anys han passat i la nena xica i una mica fleuma, ha esdevingut una poncella que vol obrir-se al món. Està asseguda en una terrassa del bar situat a la placeta prop del passeig. La primavera guanya a poc a poc la lluita a l’hivern, deixant enrere el fred i oferint-nos tot el seu esplendor. Les flors primerenques llueixen els seus bigarrats colors per tot arreu, alegrant-nos els sentits amb la seva visió. El verd clar de les fulles noves contrasta amb el fosc de les velles, en barrejar-se amb el sol en una sintonia de colors, quan volten mogudes per la brisa, al variar l’oratge. 

Davant seu una beguda vermella, d’aquestes, que segons la publicitat, sinó aprimen, tampoc engreixen. El sol, en tocar-li la cara suavitza la morenor artificial i la brillantor produïda per la crema bronzejadora. Els cabells, els porta tallats curtets, però amb petites trenes de diferents colors. Els ulls estan pintats amb una tonalitat morada, que sembla li encanta al Roger, el seu xicot, i els llavis també són del color preferit del seu amor, rosaci resplendent. 

Els pensaments, com les fulles saltironen en l’aire primaveral i es diu a sí mateixa:

¾    Em sento presonera de l’amor. Mai fins ara m’havia sentit tan víctima d’aquest sentiment tan incontrolat i contradictori. 

Les flors comencen a resplendir en les torretes dels balcons de les cases i penjats en els fanals del passeig. L’aroma gratifica els sentits barrejant olors amb idees. La Jenni, pensa romànticament:

¾    Sóc com una petita poncella, que vol convertir-se en una flor.  

Les flors, s’obren oferint-nos un curull de sentiments mentre les poncelles- com ella mateixa- obre els ulls a la vida. Els seus pensaments volen cap al Roger, a qui espera:

¾    Que n’és de formós el meu Roger! Els seus ulls grisos i els seus cabells, lleugerament arrissats. Les seves mans (diuen que les dones ens fixem molt en les mans dels homes) són brunes i fortes, però capaces d’acariciar-me suau i insistentment. Amb quin delit m’agrada agafar-les entre les meves i sentir el fort batec de la seva sang.

¾    A més, és alt, i entre els seus companys és ocurrent i bromista. El somriure sempre el té a flor de llavis, amb aquella ganyota simpàtica i al mateix temps una mica mofeta, per desdir les possibles males interpretacions de les seves paraules. Per què de d’oblidar-me del seu riure ple i segur del futur home sincer i brau.

¾    Roger, no siguis com la majoria, estigues per mi i no desviïs la mirada per guaitar una mossa amb una mini faldilla curta. No t’adones que et puc oferir tant o més que qualsevol d’elles. Sóc xerraire i ocurrent, amb tu, oferim la imatge d’una parella singular.

¾    Els teus amics, obeeixen les teves indicacions i les meves amigues, fan cas de les meves opinions, de roba i de moda. Aquest és un moment estrany i meravellós que vivim, sobretot, en aquesta primavera meravellosa que m’altera. No sé, si la culpa és del renaixement del cicle de la terra o del meu Roger.

CONTINUARÀ...