En
una d’aquesta diverses sortides que realitzem en recerca d’esglésies
principalment romàniques, però, sense deixar de costat les altres que també són
patrimoni del poble creient. Les nostres passes ens van portar el quinze de
juny a Llívia. Ens havíem assabentat de l’existència de l’ermita de Sant
Guillem i la volíem fotografiar per una resumen en el nostre blog germà, Indrets.
L’ermita,
segons en va dir una persona a qui van preguntar es troba en el parc de la
Prada, molt proper, segurament les dades de mig quilòmetre són ben reals, del
poble de Llívia una vegada passat el pont damunt del Segre.
El
lloc, ja des del principi ens va semblar privilegiat donada la seva planura i
la quantitat d’herba verda que el cobria, a mes de la profusió d’arbreda al seu
voltant. Un gran parc infantil i un lloc adequat per fer pícnic i així aprofitar el convertir, en realitat la
convivència de pares i fills, tan desgraciadament malmesa en aquets temps
materialistes.
Aleshores
van saber que era el dia del patró de Llívia, Sant Guillem, i aquest dia la petita església és oberta i es
celebra una processó des de l’església de Nostra Senyora dels Àngels, on són
guardades les relíquies del Sant fins l’ermita. Llavors la campana va començar
a dringar anunciant l’arribada dels fidels.
Pocs
moments després sentíem el son de la banda que ens anuncià la presencia d’un
grup de bastantes persones que en files a cada cantó del camí avançaven
lentament. Unes vegades tocava la banda musical i quan els instruments emmudien
les persones acompanyats cantaven els goigs del Sant patró de Llívia. Al final
de la comitiva portant el reliquiari en braços desfilava el mossèn.
Una
cerimònia plena de respecte i fe. A les portes de l’esglesiola el mossèn oferí
el reliquier a l’adoració dels fidels, mentre és llegien altre cop el goigs, i
a finalment l’entrà en el temple.
Rere
l’església en una petita placeta poc minuts després sonava la cobla Manresa en
una audició-ballada de sardanes.
La
llegenda diu que Guillem era un
capellà o un estudiant que, des de Tolosa, anava en pelegrinatge cap a Sant
Jaume de Galícia al segle XI. Emmalaltí en passar per Isòvol i, sentint-se
morir, demanà per una capella dedicada a Sant Jaume el Major; anà a la capella
d'un mas que hi era dedicada, Sant Jaume d'Alf (antic llogaret situat a
l'actualment Mas Revellat, entre les poblacions All i Olopte i, després de
pregar-hi, hi morí.
Dos
nobles de Llívia van recollir d’amagat el seu cos, sense el cap que queda a
Sant Jaume d’Alf, i en arribar a la prada el van enterrar. En memòria seva és
construí l’esglesiola.
Sempre
emociona vivament l’expressió del sentir religiós del poble en les celebracions
pròpies de cada lloc.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.