Quan
al matí vam passar en direcció oposada les parades ja eren muntades en el
centre de la plaça. En aquells moments no havia gaire gent, segurament l’hora
no era la millor del dia per comprar i vendre. Al passar al matí havia més
concurrència, mes potser el jorn estava marcat per l’esdeveniment del Mercat de
les Cireres.
Com
el nostre propòsit era prendre cafè aviat traspassarem el lloc de l’antiga
porta de la muralla i caminàvem per la zona de vianants en recerca d’una
cafeteria.
Mentre
ho fèiem observàvem els edificis i les places interiors venint-nos el record de
Vilafranca de Conflent, però sense el rebombori turístic d’aquesta vil·la.
Després
de prendre la aromàtica i reconfortant beguda, emprenguérem el passeig fins al
portal de la Cavalleria, (més tard de la Carnisseria i finalment porta d’Espanya)
una de les antigues portes del baluard. Fèiem unes quantes fotografies i
tornàvem cap el cotxe mitjançant el carrer paral·lel.
Visitàvem
la capella de les Santes Justa i Rufina, germanes sevillanes que en el segle
III van estar en la regió i realitzaren diferents miracles. Un dels més
importants va ser treure aigua d’una de les altes muntanyes que envolten la
contrada. No en trobàvem fins que amb les seves mans cavaren la terra. Segons
la llegenda l’aigua encara baixa de la muntanya que s’anomena “El MIRACLE”
Vam
admirar l’interior de la capella on hi ha exposats gravats de Jean Lareuse. Aquest
artista internacional té al poble català de Prats de Molló, en la seva casa
d’estiu, un estudi, i ha adornat les parets de la capella, amb sis grans murals
que representen Madones exquisides, plenes d’entusiasme i prestesa, conseguint
un excel·lent equilibri entre l'estètica i la història. En la seva representació
de les Madones, el comportament il·lògic es converteix a l'instant en una
instantàniament creïble. Es diu que en la
seva obra es pot veure la frescor i l'espurna de l'home, ja
es tracti d'oli o aquarel·la.
Ja
finalitzant el nostre passeig recorríem el baluard de la porta d’entrada. Rere
nostre i pendent per un altre visita quedaven l’església sota l’advocació de
les mateixes Santes que llueix un bell campanar romànic i segons dades la nau
és de gòtic tardà.
Dominant
la ciutat, des de el cim de la muntanya, Fort Lagarde ens acomiadava amb la promesa de més coses per
conèixer en una propera visita.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada