I SI NO S’HAGUÉS MENJAT LA POMA.

El Manel assegut davant de la taula de la cuina mal pensava. El cap recolzat en el palmell d’una mà. Amb l’altra guixava en un paper que havia davant seu. El llapis lliscava lleuger, més el traçat era insegur com els pensaments de l’escrivent. 

Les paraules rebotaven, una i altra vegada, fins que el cervell atapeït de tan repetir-les li feia mal. Això que la frase era senzilla malgrat la pregunta implícita que portava en el seu significat. “I si no s’hagués menjat la poma”. 

Girant-se cap a la llar de foc mirava el cos que estès i abrigat en una manta dormia el son profund de la no existència. El Manel deixant de guixar el paper s’agafa la cara entre els dos palmells al mateix temps que es tapa les orelles per no escoltar el crepitar del foc. 

Un cop rere l’altre la frase, les simples paraules, martellejaven al seu pensament. El cap li feia mal. Els colzes de tan premuts a la taula també reclamaven llibertat de moviments. Els ulls closos és negaven a obeir al cos cansats de l’immobilisme. Finalment s’alça i les cames li tentinejaven de dubte o potser que la quietud forçada havia fet que si l’adormissin. 

Passant les mans per les parets per mantenir-se dret va arribar fins el cos inanimat. Aleshores les cames no el sostingueren i va caure ràpidament de genolls. El sòl de fusta va trepidar a causa de l’impacte. 

Va prendre el cos caigut, l’alça un xic bruscament i amb el palmell de la mà li va donar un cop. El cos va continuar inert i sense fer cap moviment. Llavors va descarregar una forta plantofada i aquella carn va retorçar-se de dolor i amb un gemec estrany va escopir el tros de poma que l’ennuegava. Poc després respirava normalment. Deixant el cos al terra damunt les mantes observa com la vivesa tornava als ulls, fins fa poc quasi vidriosos. 

Prenen la resta de la poma de damunt la taula, la va rentar i amb un ganivet hi feu fins trossets que posa damunt la pasta brisa. Una mica de sucre per sobre i també un espurnall d’aigua per què al coure fes un almívar lleuger. Introdueix amb molta cura el resultats de la seva preparació al forn i observa per l’espill com s’anava coent. 

Aleshores content va donar un glopet d’aigua al caigut i pensa: Si no s’hagués menjat el tros de poma fa estona que hauria berenat. 

Miquel Pujol Mur.