Aquest
conjunt tan estrafolari em posa frisós. Essent sincer la composició dels colors
és lleugera com si la creadora que l’ha realitzat fos un treballadora de clara
i elegant percepció.
Una
persona estudiosa en tot moment del profund abisme de la naturalesa humana amb
un toc lleuger de realitat. Com un quadre de qui sap? Tal cop ara està de moda parlar
de Kandinski.
Ara
hi ha dues coses que trenquen el conjunt, una li dóna un aire d’actualitat, el
diari. L’altre, del què no entenc la seva presència, és el peix gris de boca
oberta. Potser enllaça amb la profunditat del pensament comparant-lo amb el profund
és el mar.
Malgrat
tot, he pensat que el realisme metafísic, observat frontalment, al mirar el
quadre des de l’altre cantó de taula difereix totalment.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada