CLOENDA EXPOSICIÓ DE PINTURES DE LLUIS CASABELLA I VEHILS.

El passat 25 d’abril, vam assistir a la cloenda de l’exposició de l’obra presentada pel pintor andorrà Lluís Casabella, a la Galeria d’Art d’Anim2 de Puig reig.  

Sempre es interessant gaudir de la presència de l’autor perquè sap expressar-nos personalment el significat, el moment i la profunditat del pensament en cadascun del quadres presentats.

Ens sorprèn Casabella, per representar en la seva obra l’instant actual per una part, i per un altre els moments de les decisions militars del segle passat. 
 

Els seus quadres, pintats majoritàriament en blanc i negre, ens mostren com poden o podien ser les idees dels generals de la 1a. Guerra mundial, creuria més aviat que podrien ser representats tots els alts comanaments de qualsevol guerra, que envien els homes al camp de batalla sabent la gran quantitat de vides que desgraciadament es perdran. La massacre humana envers d’un moviment tàctic a la guerra.  Quantes il·lusions i realitats perdudes per un instant de glòria militar. 

 

Altres de les seves teles ens parlem d’aquest món construït damunt del perillós sistema nuclear, que per sobre de la seva eficiència enèrgica amaga un enverinament gradual  del bell planeta que ens sustenta. 

Àngels caiguts o embrutits per les noves tecnologies, àngels d’ales trencades tal vegada en benefici d’un quants magnats que obtenen beneficis a costa de la salut o el bé de la humanitat.  

Els quadres de Lluis Casabella són una denuncia de les injustícies i els mals d’un univers dominant per la cobdícia, l’avarícia i enveja  sense pensar en la vida de les races, pobles i països que formen aquest món materialista. 

Com expressava Bertold Brecht en acabar les guerres els rics continuen essent rics i el poble continua essent pobre tant d’un costat com l’altre.

Aquestes paraules m'enquimeren força malgrat la seva realitat. Desitjaria que en un altre exposició en Casabella pogués veure un món millor. No per la seva visió particular sinó per que fos una realitat a la vida. 

Miquel Pujol Mur. 

Fotografies: M. Rosa Planell Grau.