UN QUADRE I UN NOM.

Aquesta nit el record de la visita al museu m’ha fet impossible dormir. Havia en un racó d’una sala una obra en la que destacaven vius i amenaçadors uns ulls negres. Era tan forta la seva mirada que entraven en el meu pensament i m’imposaven temor.  No ho sé si eren els ulls o les meves pròpies idees. El maldestre quadre no tenia ni cap ni peus, només unes ratlles vermelles i recaragolades que seguint un laberint perdut en el temps portaven al no res. 

Aleshores em sorprengué un petit requadre escrit en tinta negra amb un nom que aviva aquell record perdut de la joventut i que marca, com a fites, el camí del meu món. Simplement, A... 

·        A..., el nom de la meva mare.

·        A..., el nom de la cosina que essent un infant va ser la companya de jocs.

·        A..., el nom de la primera noia amb qui vaig viure el vol del primer amor.

·        A..., el nom de la xicota amb qui em vaig casar.

·        A..., el nom de la meva filla.

·        A..., el nom de qui vaig perdre quan encara no era el moment.

·        A..., l’oblidadissa filla  que va marxar rere el que creia el seu amor.

·        A..., un cúmul de noms lligats per un eteri record.

·        A..., la darrera paraula que sortirà de la meva boca quan el somriure final deixarà escapar l’aire que no podré respirar.

·        A..., innocència, joventut, amor, perdudes...

·        A..., el somrís dolç en un mirall. 

Després el quadre. Per què en un racó fosc d’un racó quan per mi ha estat llum i vida. 

He de comprar-lo, no pel que pugui representar en si, sinó només pel petit  requadre amb un nom tan significatiu pel meu record. 

---------A...--------- 

Miquel Pujol Mur.