Ostres! Mal
comença el dia, tot és gris. Si d’un gris opac i apagat que no em deixa ni veure
les plantes de la veïna casa.
La meva mirada escorcolla
la boira cercant una petita escletxa dorada com qui vol trobar un lleuger bri d’esperança
a la vida.
Finalment surto
al carrer i marxo al treball. Camino lentament, sota la fina pluja, agafat al
mànec del paraigua com si fos una taula salvadora.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada