Lluna plena com la innocència d’un infant.
Taques fosques
trenquen l’alba superfície.
Tal vegada com a
màcula del pensament humà.
Potser només és
la mostra de la debilitat de la humana existència.
O alguna altra deficiència de l’esperit,
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada