La vida dels
humans hauria de ser com una humil flor.
Sorgeix d’un
minúscul boto. Aleshores com poncella delerosa cerca pel món mostrant els seus
bonics colors.
Fructifica,
madura i lliura al món noves vides. Després sola lentament fineix.
El seu record en
el pensament hauria de ser com l’aroma d’un perfum que ningú hagués mai
d’oblidar.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada