Papallones de múltiples colors volen davant
del meu pensament.
Unes són guarnides de blanques ales, altres
de negres, també n’hi ha de brillants colors ataronjats i moltes de multicolors.
Molts i molts colors irisats que voleien en
un prat de primavera. La fina pols matisa els bonics èlitres de
gran proporcions.
Com la bellesa humana al ser toquejades i
maltractades perden les seves virtuts. Quanta formosor ens mostra la vida sorgint
d’un míser cuc.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada