Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimarts, 5 de setembre del 2017

L’AIGUANEIX D’ALINYÀ. ALT URGELL

Mitjançant un correu electrònic rebut d’Aubèrria vam assabentar-nos de la inauguració el dia 9 de juliol del circuit autoguiat de l’Aiguaneix en la vall d’Alinyà.

La Fundació Catalunya- La Pedrera gestiona l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà. Una del seves premisses és conservar el patrimoni natural i cultural. 

Com havíem participat en una altra sortida amb Aubèrria i sabíem de la seva serietat i del bon mestratge de Jordi Dalmau vam decidir assistir-hi.  
 

Aprofito la presentació de la seva pàgina web per fer una mica de presentació de l’empresa , diu així: 

La passió per la natura ens ve de lluny. Després de diverses experiències professionals, la tardor de 2008 vam constituir AUBÈRRIA, que és el nom d’aquesta muntanya de la cara nord del Cadí. Els nostres objectius són clars: donar resposta a les necessitats ambientals del Pirineu català i aprofitar l’entorn natural per crear riquesa i felicitat. 

Puntualment a les nou del matí eren presents un grup força nombrós, format per persones de variada edat, a la rectoria de l’església de Sant Esteve d’Alinyà. 

Poc després iniciàvem, acompanyats del Jordi Dalmau i la Silvia Garrigós, el camí que amb un desnivell de 177 m. i una longitud de 2,4 km. recorre el circuit. 

Una petita explicació: a nosaltres l’expressió aiguaneix al principi ens va sorprendre i van haver de demanar ajuda al diccionari per saber exactament la seva descripció, possiblement pecàvem d’ignorants.  Aquest en dóna a questa explicació: Lloc on apareix a la superfície dels terrenys una corrent d’aigua subterrània . O sigui una deu o un aflorament d’aigua. Cada dia aprendrem paraules noves o no sentides normalment. 

Tornem al camí, que està senyalitzat per diferents cartells que ens donàvem informació de les diferents plantes de l’entorn i també del paisatge, una esplèndida panoràmica que s’observa mentre pujàvem per la vessant.

Durant una estona vam contemplar les aus que aixequen el vol en recerca d’aliment. En aquesta lloc les muntanyes són un niu de diferents tipus d’àligues i també de voltors. Observàvem durant bastanta estona el vol d’un aufrany de colors blancs i negres que des del cel observava la terra en la seva recerca. En Jordi Dalmau ens va donar una bona explicació del diferents aus que envolten els cims de la vall d’Alinyà.  

Al cab d’una estona arribàvem a l’aiguaneix, ens comentaven que conduïa a un dipòsit que donava abast a les cases de la vall.  

També fèiem una visita a la boixeda que creix exuberant a poca distància de l’aiguaneix. 

La propera parada va ser un punt construït per l’observació de les aus. I finalment retornàvem al punt d’inici després d’una breu caminada i haver gaudit de la muntanya. També d’haver aprés unes quantes coses més de les que sabíem quan vam arribar. 

Aprendre és una forma de cultura. I la bona companyia també ens va fer gaudir del dia i del mon. 

Però a la muntanya d’Alinyà encara és fan moltes més activitats per donar a conèixer el seu entorn. 

Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.